Situat a la costa i cara al mar, aquest pis anhelava un canvi enfocat a aconseguir un resultat d’ambientació mediterrània. Les tonalitats costeres del context, com el color sorra i el blau verdós del mar, juntament amb el disseny minimalista, són les claus per construir un espai que atorga protagonisme a les privilegiades vistes a la costa, on l’usuari pot desconnectar i relaxar-se.
El finestral del saló-menjador, que dona sortida al balcó, és tractat més aviat com un enorme quadre paisatgístic, amb la idea de transportar a l’usuari just a la línia d’horitzó entre mar i cel. El concepte general utilitzat com a base per generar la distribució de tot l’habitatge fou ‘nus’, que neix de les cordes que s’utilitzen a les embarcacions per ‘connectar-se’ amb el port.
D’aquesta manera, neix un espai diàfan, sublim, fresc i delicat amb dos grans volums diferenciats; dia i nit connectats a través d’un hall-lavabo. Aquests dos espais comparteixen, a més, una xemeneia encastada a l’armari que exerceix de separació entre ells.
Foto: Sandra Rojo